Cocentaina, capital de la comarca del Comtat, celebra les seues Festes de Moros i Cristians, en Honor a Sant Hipòlit Màrtir, el segon cap de setmana del mes d'agost.
Els actes en honor a Sant Hipòlit es remunten a principis del segle XVII, després de l'elecció del Patró el 7 de maig del 1600. El que en principi era una festivitat purament religiosa, va anar convertint-se en una celebració amb altres actes, que apropen paulatinament aquest esdeveniment al que coneixem actualment per Festes de Moros i Cristians.
Ja a principis del segle XVIII era l'Ajuntament qui pagava els actes a celebrar en honor a Sant Hipòlit, com està escrit als llibres històrics del 1711, on diu "dona en descarrech que paga al clergat de Santa. Maria de la pròpia vila 53 lliures per a la festa de Sant Hipòlit".
Aquesta celebració de Moros i Cristians se celebra amb certesa des de meitat del segle XVIII, designant des de 1766 cada any un Alferes i un Capità. Alhora, l'any 1734 es fa referència, en el llibre de Claver de l'Arxiu Municipal de Cocentaina, d'una Companyia de Turcs, designant amb el nom de turcs del que després es coneixerà, genèricament, amb el nom de moros.
Tot i que els papers més antics ens remunten al segle XVIII, hi ha indicis documentats en el Llibre de Claver de l'Arxiu Municipal de Cocentaina que indiquen que l'any 1695 es va celebrar un Alardo en honor a la Mare de Déu del Miracle. Sería aquest un clar antecedent històric de la celebració festera.
No importa. Cocentaina celebra les seues Festes de Moros i Cristians des de fa segles, sent ja una tradició arrelada entre els contestans i contestanes.
Al llarg de la seva història, la festa contestana ha anat evolucionant. El que antigament era una celebració senzilla, amb l'ús de la pólvora com a principal i gairebé únic element (amb l'excepció dels anys en què el seu ús va estar prohibit per decret de Carles III), avui és un esdeveniment més complet, on han anat afegint-se altres actes que han donat una identitat pròpia i diferenciadora dels altres pobles.
Un d'aquests actes és l'Ambaixada del Contrabando o "Alijo", que amb aquest nom apareix al programa de Festes del 1900, on les filaes Maseros i Contrabandistes mantenen un jocós diàleg, en el que els segons demanen permís als primers per poder entrar a la Vila. Els Maseros en un primer moment s'oposen, però al final les dues filaes s'uneixen per enfrontar-se als moros. És aquest un acte que es remunta, com a mínim, a l'any 1864.
Un altre acte diferenciador és la Presentació d'Armes, que es porta a terme el dia de Sant Hipòlit, després de l'Eucaristia, i que consisteix en la desfilada de totes les filaes davant dels quatre càrrecs: els dos abanderats i els dos capitans (un per cada bàndol).
Podem citar altre acte que només es celebra a Cocentaina: l'Ambaixada de les Tomaques, una batalla que cada any enfronta a les filaes Bequeteros i Cavalleria Ministerial o "Cavallets". Les dues comparses lluiten únicament amb tomàques, tenint l'origen aquest acte en la no participació en l'Alardo d'aquestes dues comparses, el que va fer que entre elles es van organitzar el seu "combat particular". Posteriorment van tenir també el dret a ser Abanderat o Capità (a partir de 1966), com la resta de les filaes. La condició de filaes de cavalleria ha condicionat, segurament, la seva peculiar forma de desfilar, constituint un atractiu per al turista que visita el nostre poble en Festes.
Cal afegir a aquest llistat d'actes propis el de les Guerrilles, que consisteix en l'ús d'arcabusseria a la serra del Castell, a l'alba, iniciant-se així el dia de l'Alardo, últim dia de la Trilogia Festera.
I si els anteriors actes tenen lloc en els dies de la Trilogia Festera, és a dir, els dies de festes pròpiament dit, hi ha altres actes que se celebren des del segle XVIII i que completen el calendari fester, com són la Publicació o la olleta de la Puríssima.
La Publicació se celebra com a mínim des del 1765. Actualment té lloc l'últim dissabte de juny, però històricament es celebrava dijous dia de l'Ascensió de Nostre Senyor. Posteriorment, el 1976 es va canviar aquest acte el diumenge més proper al dia de l'Ascensió i des del 1985 se celebra l'últim dissabte del mateix mes. En aquest acte, un membre de cada filà forma esquadra amb la resta de representants de les filaes, desfilant una comparsa de cristians i una altra de moros. També, i des del 1975, se celebra el mateix dia la Publicació Infantil. Actualment és la filà amb el càrrec de Capità qui presenta el formador, a part del membre de l'esquadra. Però fins a l'any 1977 era la figura del "Sergent" qui portava el sabre, amb un vestit diferent a totes les comparses.
Per la seva banda, l'Olleta de la Puríssima és un sopar on es menja l'olleta contestana, (arròs amb fesols blancs, costelles de porc, cansalada i penques) que cada comparsa celebra el 7 de desembre a la seva seu social, vespra de la festivitat de la Immaculada Concepció. Se sap per tradició popular que en aquella data estava prohibit menjar carn, però els festers de Cocentaina van poder menjar gràcies a una butlla papal. A aquest acte, cal afegir la tradicional "fuera", una eixida al camp que sol allargar-se un cap de setmana i que se celebra unes setmanes després de Festes, per a setembre. Així, l´expressió "anar-se'n de fuera" significa anar a passar un dia o un cap de setmana tota la filà a un lloc fora del poble (una casa de camp, una masia, etc.).
Actualment és la Federació Junta de Festes de Moros i Cristians l'entitat que regula la participació de les filaes o comparses. Els orígens de la normativa festera es remunten, com a mínim, l'any 1853, quan apareix el primer reglament que marca les normes a complir en la Festa, amb el nom de "Costums i Pautes de Conducta Festeres", i també hi ha el reglament intern de l'any 1887 d'una filà desapareguda, els "Cavallers de l'Edat Mitjana". Es consolida, doncs, en aquesta centúria, la celebració de les Festes. Moltes de les filaes que actualment participen ja ho feien al segle XIX, com la Manta Roja, Maseros (que al segle XIX era coneguda amb el nom de Llauradors), Llana, Contrabandistes i la Cavalleria Ministerial. Amb el pas de les dècades, van anar apareixent altres comparses, ja al segle XX, que segueixen en l'actualitat, com els Kabilenyos (1904), Berbers Bort (1939), Bequeteros (1941), que té els seus possibles antecedents en la Cavalleria realista, comparsa que ja participava en el segle XIX, Guàrdia Jalifiana (1941), Mudèjars (1942), i Muladíes (2.008), pel bàndol moro, i pel cristià els Creuats (1952), Almogàvers (1954) i Gentils ( 1.963), hereus de la desapareguda FilàSant Hipòlit (els colors del disseny del seu vestit fester coincideixen amb el de la imatge de Sant Hipòlit). La festa contestana va sumar una nova formació cristiana en 2011, Cavallers de Llúria, i el 2016 es va produir la refundació de la Filà Contestanos (creada el 1.969) després de la seva desaparició l'any 2002.
No obstant això, la història de les Festes de Moros i Cristians ha vist com algunes filaes van deixar de participar, com és el cas dels Navarros, Tomasines, Cids, Estudiants, Mariners, Manta Blanca, Manta Verda, Carpassos, Moros Elegants, Jueus, i Edetans.
Parlar de les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina al segle XXI, és parlar també de la participació de la dona. Històricament el paper de la dona en la festa ha estat limitat a acompanyament de boatos, balls ... A Cocentaina, la participació femenina es va fer més constant amb l'elecció de la Festera Major, escollida d'entre totes les Dames d'Honor de cada filà . Aquest acte es va dur a terme des de l'any 1971 fins al 1987. Però va ser a mitjans dels anys '90 quan la dona contestana s'ha decidit a participar amb la mateixa condició que els homes i actualment hi ha diverses filaes on el membre de dones és significatiu, integrant de forma progressiva i consensuada a la Festa contestana.
La història de les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina també està, inevitablement lligada a la de la seva música. Cocentaina és bressol de compossitors que han marcat la història de la música festera no només ací, sinó en les comarques que ens envolten. Músics com Manuel Ferrando Gonzales (autor del pasdoble més antic conegut fins ara per a les Festes de Moros i Cristians: "El Moro Guerrero"), Gustavo Pascual Falcó (compositor del pasdoble "Paquito el Chocolatero"), Justo Sansalvador Cortés, Miguel Picó Biosca , Enrique Torró Insa, Enrique Pérez Margarit, José Pérez Vilaplana, José Insa Martínez, José Francisco Molina Pérez, José Vicente Egea Insa, Rafael Lledó García, o autors més joves com Ignacio García Vidal i Francisco Valor Lloréns (el llistat és interminable) han contribuït de manera notable a engrandir la Festa amb les seves obres. La participació més antiga, coneguda fins al moment, d'una agrupació musical a les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina, data del 1766. L'Ajuntament de la Vila Comtal lloga a l´agrupació musical d'Albaida el 5 de juny del mateix any.
En resum, Cocentaina pot presumir de ser un dels pobles que ha estat bressol de les Festes de Moros i Cristians, conservant la tradició més antiga amb la modernitat del present, barrejant diversió amb serietat en una justa mesura. Unes Festes declarades d'Interès Turístic que constitueixen un gran actiu en l'oferta turística contestana. Venir el segon dissabte d'agost és una elecció encertada, una alternativa al ja tradicional turisme de sol i platja. Visitar la Vila Comtal en Festes de Moros i Cristians és obrir una finestra a la història, obrir els sentits a la música (bona música), els imaginatius dissenys de Capitans, Abanderats, esquadres especials (tradicionalment conegudes com esquadres "de negres" per portar seus components el rostre pintat). És sentir la frescor i emotivitat de la Primera Diana, el sentiment religiós en honor a Sant Hipòlit o la intensitat de la arcabusseria de l'Alardo. I per combatre la calor, el visitant es pot refrescar amb la beguda típica contestana de l'estiu: la "mentida" (cafè-licor barretjat amb refrigeri de llima negre, elaborat amb sucre cremat i canyella, coses que el fan únic).