Patriarca de la música festera contestana, va nàixer a Cocentaina el 18 de gener de 1841 i va ser batejat a l'Església de Santa Maria a l'endemà.

Compositor, organista i pedagog, és molt probable que rebés les seves primeres orientacions de Vicente Crevea Pérez, pare dels reputats compositors contestans. Durant la seva joventut, va fundar i va dirigir diverses bandes de música com les de Penàguila i Dénia. Va exercir d'organista en aquesta població i, més tard, a l'Església de Sant Llorenç de València on va estar fins a 1902, data en què, en morir la seva segona esposa, es va retirar com franciscà al convent d´Ontinyent. Allà, a més d'impartir classes de música als religiosos del col·legi franciscà i a molts seglars que posteriorment van ser importants compositors del teatre líric, va exercir la plaça d'organista fins que va morir el 1908.

De la destresa que va desplegar amb aquest instrument i de les seves qualitats com a improvisador ens dóna constància la seva brillant plèiade de deixebles. Per tant, no és estrany que la major part de la seva producció sigui música religiosa. A la seva primera etapa pertany la singular composició festera escrita expressament per a les festes de Moros i Cristians de Cocentaina, "El Moro Guerrero", el pasdoble fester més antic del qual tenim constància actualment. la seva música, plena de passatges brillants i dramàtics, és gairebé operística. el pas-doble, fidel reflex de l'ambient del qual va sorgir, pot ajudar-nos a conèixer el gust de les classes populars de mitjans del segle XIX enfront d'aquest tipus de festejos públics. Si bé el guió manuscrit original, donat per Joaquín Sansalvador Moltó al Museu Fester, no té datació, és evident que va ser escrit durant la seva primera etapa en què va viure apassionadament l'ambient de les bandes de música. pel tipus de escriptura i acarant la instrumentació original es dedueix que va ser escrit a mitjans de la dècada dels anys seixanta o molt a principis dels setanta. Potser sigui aquest un dels pasdobles més antics i amb més solera dels que conservem actualment en tot l'àmbit territorial valencià i molt possiblement el més vell dels escrits per a les festes de tota aquesta comarca.